diumenge, 16 d’agost del 2009
dilluns, 10 d’agost del 2009
From Armenia to Georgia.
Hello from Tblisi lads! We left Armenia a couple of days ago, and made it to the capital of Georgia, right in the middle of the Caucasus.
Armenia's natural beauty left us speechless and astonished. All started very well with the car we rented when it broke down after 30Km. We were driving an old Russian lada, the cheapest option, but as soon as we started the engine, we realised the trip would be a nightmare, but luckily, the engine died just on the outskirts of Yerevan, and the company had to replace it. The only car they had left was a new Toyota Prado, a 4 wheel beast which we got for the lada's price!!! Unbeatable business skills...
With the jeep we were able to negotiate much better and smoother the bumpy Armenian roads, and got a change to go off-road and visit some isolated villages. The landscape was impressive, totally unspoiled and pure. From bare rocky highlands, to lush green valleys, dense forests and imposing peaks and mountain ranges, all untouched. An authentic gift for any visitor. Here and there we found churches, some of them real masterpieces and with dramatic settings like perched on top of canyons or hidden away from civilisation.
It was great to discover all these on our own, with total freedom and stopping everywhere we felt like.
By escaping the pretentious Yerevan, we faced the real Armenia and its countryside poverty as well. Most of the villages are devastated, jobless, ageing and losing population. Everywhere you come across with defunct factories, crumbling houses or abandoned buildings. Armenia is a country of contrasts, but overall, its beauty and authenticity can captivate anyone.
We were surprised with Tbilisi. We did not expect much, and thought would be a second Yerevan, but guys, it is a very charming city, full of character and fine architecture. Its setting is great, divided by the Mtkvari river and hemmed on both sides by green hills. It has an old town packed with decaying houses, with charming wooden balconies and cracks everywhere. With little squares and hidden spots these enchanting run down atmosphere, it is a delightful place to get lost. Then you have nice avenues and churches, and a fortress on top of one hill watching permanently over the city and its people.
People seems much friendlier and warm than in Armenia, and curious as well. We are staying with a family, in their house, and liking it everyday more. At the beginning we were kind of reluctant, as you enter in their intimacy and sleep in their rooms, but they are really welcoming and hospitable. Last night we shared some Georgian wine and vodka and tonight they are preparing a fish dinner and will be time to try the Georgian beer to complete the tour...
Tomorrow we will leave Tbilisi and head off South, to the Black Sea coast and the beach town of Batumi. It is a pity that we are leaving the North of Georgia behind, as its mountains and isolated villages look amazing, but we have to start making our way back to Istambul. Although we do not have a return ticket yet, the closer to Catalunya the cheaper will be...So far, it seems that Athens is one pole position, but have not booked as of yet...
All the best! Kisses and hugs from the beautiful Tbilisi!
Armenia's natural beauty left us speechless and astonished. All started very well with the car we rented when it broke down after 30Km. We were driving an old Russian lada, the cheapest option, but as soon as we started the engine, we realised the trip would be a nightmare, but luckily, the engine died just on the outskirts of Yerevan, and the company had to replace it. The only car they had left was a new Toyota Prado, a 4 wheel beast which we got for the lada's price!!! Unbeatable business skills...
With the jeep we were able to negotiate much better and smoother the bumpy Armenian roads, and got a change to go off-road and visit some isolated villages. The landscape was impressive, totally unspoiled and pure. From bare rocky highlands, to lush green valleys, dense forests and imposing peaks and mountain ranges, all untouched. An authentic gift for any visitor. Here and there we found churches, some of them real masterpieces and with dramatic settings like perched on top of canyons or hidden away from civilisation.
It was great to discover all these on our own, with total freedom and stopping everywhere we felt like.
By escaping the pretentious Yerevan, we faced the real Armenia and its countryside poverty as well. Most of the villages are devastated, jobless, ageing and losing population. Everywhere you come across with defunct factories, crumbling houses or abandoned buildings. Armenia is a country of contrasts, but overall, its beauty and authenticity can captivate anyone.
We were surprised with Tbilisi. We did not expect much, and thought would be a second Yerevan, but guys, it is a very charming city, full of character and fine architecture. Its setting is great, divided by the Mtkvari river and hemmed on both sides by green hills. It has an old town packed with decaying houses, with charming wooden balconies and cracks everywhere. With little squares and hidden spots these enchanting run down atmosphere, it is a delightful place to get lost. Then you have nice avenues and churches, and a fortress on top of one hill watching permanently over the city and its people.
People seems much friendlier and warm than in Armenia, and curious as well. We are staying with a family, in their house, and liking it everyday more. At the beginning we were kind of reluctant, as you enter in their intimacy and sleep in their rooms, but they are really welcoming and hospitable. Last night we shared some Georgian wine and vodka and tonight they are preparing a fish dinner and will be time to try the Georgian beer to complete the tour...
Tomorrow we will leave Tbilisi and head off South, to the Black Sea coast and the beach town of Batumi. It is a pity that we are leaving the North of Georgia behind, as its mountains and isolated villages look amazing, but we have to start making our way back to Istambul. Although we do not have a return ticket yet, the closer to Catalunya the cheaper will be...So far, it seems that Athens is one pole position, but have not booked as of yet...
All the best! Kisses and hugs from the beautiful Tbilisi!
divendres, 7 d’agost del 2009
Quatre dies sobre rodes, i mai millor dit...
Bones gent!!! Ja estem de tornada a Yerevan despres de quatre dies de recorregut al nostre aire. Marxarem d'Armenia amb un gran regust i meravellats amb la seva naturalesa. Ens atreviriem a dir que es la Suissa del Cauques, pero en estat pur i verge!! Logicament, salvant les distancies, perque els pobles Armenis no tenen res d'idilics, mes aviat el contrari.
Tot va comencar de forma immillorable, quan el lada que haviem llogat es va espatllar despres de conduir uns 20Km. Alla estavem tirats a la carretera nomes de comencar...Per aqui hi han moltissims ladas, no el jeep, sino un simple cotxe sovietic, una autentica ferralla on fins i tot girar la clau de contacte costava!!! La casa de lloguer ens el va canviar per un Jeep Toyota nou de trinca, que costa uns 220E al dia i nosaltres en pagavem 25E pel Lada. La loteria com deiem!!! I es que despres d'haver voltat tot el centre i nord del pais, podem afirmar que amb el lada hauria estat un malson, per la calor i sobretot perque les carreteres estan destrossades, estil formatge suis. I es clar, amb un 4X4 ens varem posar per tot arreu, muntanyes amunt, carreteres enfangades i ficant el nas per tots els racons, com mes perduts millor!
Armenia es naturalesa en estat pur, de debo gent. Muntanyes de fins a 4000 metres, boscos de vegetacio semi-tropical, muntanyes pelades i nevades, rius... tot en estat verge i en abundancia. Poques vegades hem recorregut un pais on l'interes visual no decaigui en un moment o altre, i Armenia ens ha mantingut en alerta en tot moment, esperant el que venia despres de cada curva o tunel. I es que hem disfrutat d'unes vistes de somni, i d'uns paratges naturals encantadors. El pais esta minat d'esglesies, d'una arquitectura simple pero atractiva. Moltes d'elles situades en llocs privilegiats com al cim de canyons o de muntanyes aillades. El contrapunt a tota aquesta bellesa natural el posen els pobles, la majoria d'ells en estat decadent, on s'hi respira un aire depressiu i gris, en gran part per culpa de l'horrorosa arquitectura comunista i per la pobresa en que viu molta gent. La majoria de pobles han perdut entre un 30 i 50% de poblacio durant els ultims 15 anys i es que no hi ha feina. Es molt trist veure incomptables fabriques monstruoses abandonades, rovellades, grans quantitats de ferralla acomulada arreu, i moltes cares tristes, masses! La veritat es que la realitat d'aquest pais es dura, poques vegades hem vist tantes diferencies socials com aqui, on el repartiment de la riquesa no es gens equitatiu.
El treball al camp es fa de forma rudimentaria, com abans, i sense massa maquinaria. Es normal veure dones amb la falc a la ma o homes segant sota un sol de justicia. La imatge de pagesos venent verdures o fruita a peu de carretera i dones venent mores o bolets ens ha acompanyat durant tot el viatge.
Logicament, un cop fora de la ciutat, la infraestructura turistica es molt limitada o inexistent. Es un pais amb molt potencial per atraure viatgers, sobretot interessats en naturalesa pero que per ara segueix essent tot un desconegut, una petita joia amagada al vell mig de les muntanyes del Cauques.
Amb la gent no hem conectat massa, i es que practicament no hem mantingut converses. Amb la majoria la barrera del idioma era infranquejable, i el llenguatge corporal no ha ajudat. La majoria ens miraven com si veiessin dos extraterrestres, d'altres es quedaven paralitzats. De totes maneres, son gent freda, molt inexpressiva i on arrancar un somriure costa suor i llagrimes. No es d'extranyar amb el passat tan dur que han viscut i encara es nota moltissim l'ombra del comunisme i la seva influencia.
Ens n'anem contents d'haver descobert aquest petit pais. Una gran sorpresa, molt positiva i gratificant. I ara cap a Georgia. A veure que s'hi cou per alla...
Molts petons i a disfrutar de l'estiu!
Tot va comencar de forma immillorable, quan el lada que haviem llogat es va espatllar despres de conduir uns 20Km. Alla estavem tirats a la carretera nomes de comencar...Per aqui hi han moltissims ladas, no el jeep, sino un simple cotxe sovietic, una autentica ferralla on fins i tot girar la clau de contacte costava!!! La casa de lloguer ens el va canviar per un Jeep Toyota nou de trinca, que costa uns 220E al dia i nosaltres en pagavem 25E pel Lada. La loteria com deiem!!! I es que despres d'haver voltat tot el centre i nord del pais, podem afirmar que amb el lada hauria estat un malson, per la calor i sobretot perque les carreteres estan destrossades, estil formatge suis. I es clar, amb un 4X4 ens varem posar per tot arreu, muntanyes amunt, carreteres enfangades i ficant el nas per tots els racons, com mes perduts millor!
Armenia es naturalesa en estat pur, de debo gent. Muntanyes de fins a 4000 metres, boscos de vegetacio semi-tropical, muntanyes pelades i nevades, rius... tot en estat verge i en abundancia. Poques vegades hem recorregut un pais on l'interes visual no decaigui en un moment o altre, i Armenia ens ha mantingut en alerta en tot moment, esperant el que venia despres de cada curva o tunel. I es que hem disfrutat d'unes vistes de somni, i d'uns paratges naturals encantadors. El pais esta minat d'esglesies, d'una arquitectura simple pero atractiva. Moltes d'elles situades en llocs privilegiats com al cim de canyons o de muntanyes aillades. El contrapunt a tota aquesta bellesa natural el posen els pobles, la majoria d'ells en estat decadent, on s'hi respira un aire depressiu i gris, en gran part per culpa de l'horrorosa arquitectura comunista i per la pobresa en que viu molta gent. La majoria de pobles han perdut entre un 30 i 50% de poblacio durant els ultims 15 anys i es que no hi ha feina. Es molt trist veure incomptables fabriques monstruoses abandonades, rovellades, grans quantitats de ferralla acomulada arreu, i moltes cares tristes, masses! La veritat es que la realitat d'aquest pais es dura, poques vegades hem vist tantes diferencies socials com aqui, on el repartiment de la riquesa no es gens equitatiu.
El treball al camp es fa de forma rudimentaria, com abans, i sense massa maquinaria. Es normal veure dones amb la falc a la ma o homes segant sota un sol de justicia. La imatge de pagesos venent verdures o fruita a peu de carretera i dones venent mores o bolets ens ha acompanyat durant tot el viatge.
Logicament, un cop fora de la ciutat, la infraestructura turistica es molt limitada o inexistent. Es un pais amb molt potencial per atraure viatgers, sobretot interessats en naturalesa pero que per ara segueix essent tot un desconegut, una petita joia amagada al vell mig de les muntanyes del Cauques.
Amb la gent no hem conectat massa, i es que practicament no hem mantingut converses. Amb la majoria la barrera del idioma era infranquejable, i el llenguatge corporal no ha ajudat. La majoria ens miraven com si veiessin dos extraterrestres, d'altres es quedaven paralitzats. De totes maneres, son gent freda, molt inexpressiva i on arrancar un somriure costa suor i llagrimes. No es d'extranyar amb el passat tan dur que han viscut i encara es nota moltissim l'ombra del comunisme i la seva influencia.
Ens n'anem contents d'haver descobert aquest petit pais. Una gran sorpresa, molt positiva i gratificant. I ara cap a Georgia. A veure que s'hi cou per alla...
Molts petons i a disfrutar de l'estiu!
dilluns, 3 d’agost del 2009
Descobrint Armenia.
Bones a tots encara desde Yerevan! Ens hem passat cinc dies per la capital d'Armenia, amb l'objectiu de recuperar-nos, de donar-nos petits luxes en forma de menjar i cafes, de descansar i gaudir d'una ciutat estil-sovietic, sense massa encant pero agradable de recorrer. Ens hem empatxat, tant que la Nuria ha caigut malalta amb mal d'estomac i diarrea. No es de sorprendre, despres d'un mes a Iran amb dieta anti-cagarrines de pollastre i arros, arribem aqui i ens emocionem amb les pizzes, pastes, gelats, pastissos, restaurants arabs etc...Total que la golafreria ens ha perdut!Yerevan reflecteix dues realitats contraposades, per una banda, hi ha una minoria rica i elitista, maxim exponent d'un consumisme extrem i una majoria de classe baixa, pobre i treballadora, i amb sous baixos. Es un contrast xocant, veure cotxes de luxe aparcats davant d'un edifici en ruines, veure cafes i restaurants moderns al costat de places desvastades.
Armenia formava part de l'antiga Unio Sovietica, i quan aquesta es va desintegrar, Armenia va declarar la seva independencia. La transicio del comunisme cap al capitalisme va estar marcada per la corrupcio, on una minoria elitista es va apropiar de les principals empreses i van enrocar-se dintre un petit cercle de poder que encara es mante. Grans fortunes concentrades en mans de pocs i un pais destrossat, que a sobre va patir una guerra amb Azerrbadjan i un terratremol brutal a finals dels 80.
Indexs d'atur al voltant del 80% van marcar el principi de la decada dels 90. Gracies a la inversio extrangera i d'Armenis rics exil.liats, el pais va comencar a aixecar cap sobre el S.XXI i en l'actualitat segueix en linia ascendent, tot i que amb diferencies socials contrastades i amb una classe mitja incipient. Hi ha certa nostalgia de l'epoca sovietica-comunista on almenys no hi havia atur i les diferencies economiques no eren tan evidents.
Els dies per aqui han passat tranquilament, amb passejades i visites a museus. El mes impressionant; el museu de genocidi Armeni, que ens va posar la pell de gallina. Poc es sap del primer genocidi del S.XX, on van morir prop d'un milio i mig d'Armenis que vivien a Turquia. Aprofitant el curs de la primera guerra mundial, Turquia es va proposar erradicar tota la poblacio Armenia que queia dintre del seu territori amb execucions massives, deportacions al desert i massacres brutals. Resultat: 1.5 millions de victimes!!! El mes escandalos i irritable es que Turquia, a alcades del S.XXI encara es nega a admetre i reconeixer el genocidi, el qual esta provat, documentat i reconegut mundialment. I la majoria d'estats occidentals, el reconeixen de portes endins, pero no de forma oficial, per no molestar o ofendre Turquia, un soci estrategic de la Otan! Quanta hipocresia... Definitivament, el pobres Armenis no son tan influents ni poderosos com els jueus per exemple, a veure quantes pel.licules s'han fet sobre un genocidi i l'altre...
La societat reflexa la historia tan traumatica que ha viscut. Per ara ens semblen freds, no massa amables i sense paraules. No hem tingut contacte practicament amb ningu. Que diferent d'Iran, on et paraven a cada cantonada i a la minima se t'emportaven a casa!!!
Avui ens llogarem un cotxe per uns dies i farem ruta pel interior del pais, que promet molt mes que la capital, si be que deixarem enrrera els petits luxes, de bon segur que el paissatge i pobles ens recompencaran!!!
Molts petons!!!
Leaving Yerevan. Time to check out the real Armenia!
Hey lads!!! Hello from Yerevan. We have been 5 days around the city, recharging batteries, spoiling ourselves with great meals and plenty variety!!! That much that we fell sick...Yeah, after Iran our bodies were so used to chicken and rice that did not accept little luxuries like pizzas, pasta or ice-creams...Anyway, now we are healthy again, and ready to hit the country side and escape from the city! We will rent a Lada, the typical Russian car, and the cheapest, for four days and loop around trying to discover the real Armenia.
The first impression is that the distribution of wealth in Armenia is extremely uneven. The countryside seems so backwards compared to Yerevan city centre. Two different realities, totally opposed and kind of cruel. The small towns and cities were severely hit by the 80's and 90's. With many soviet-era factories shut down, jobs were nonexistent, and people had to emigrate in masses, either to the capital or abroad. Nowadays one third of the population lives in Yerevan.
A really moving and mind-altering visit was at the Armenian Genocide Museum. The place walks you through what was the first genocide of the 20th century committed by Turkey and that ended up with 1.5 million Armenians killed and massacred. Nowadays, Turkey ridiculously still does not recognise and admit the brutal genocide, when it is more than well documented and proved with facts and witnesses.
We are looking forward to driving around the country and the Lada and a vodka bottle nearby will for sure be a good disguise as locals...
All the best! Kisses!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
