rodamons

dijous, 27 d’agost del 2009

Posant fi a un gran viatge. Fins a la proxima!

Bones gent. Tanquem la paradeta, baixem la persiana i posem fi a un viatge espectacular, enriquidor i inoblidable. Ho fem desde la comoditat de casa, on varem arribar aquest dimecres.
Varem passar la ultima setmana per Grecia, on el gran objectiu eren uns dies de platja i desconexio i ho varem aconseguir al escapar-nos a Aegina, una illa propera a Atenes, on basicament ens varem dedicar a banyar-nos, jeure i disfrutar de l'excel.lent cuina Grega. De totes maneres, la impressio de Grecia i sobretot d'Atenes no va ser massa positiva. Es Europa, i vinguent d'Asia i paisos tan especials com Iran o Turquia, varem sentir certa buidor i fredor. Les relacions turista-local es regeixen purament per un interes economic o comercial, on dificilment es dona un apropament amb la gent, no existeix la curiositat ni l'hospitalitat cap al desconegut que hem viscut en altres paisos. Tot molt mes impersonal i individualista, amb molt menys caliu i calor huma. A mes a mes, al ser Agost la ciutat i el pais estaven inundats de masses de turistes, com mai haviem vist! El centre d'Atenes ens va semblar una mena de resort artificial per turistes desitjosos de fer compres i menjar en restaurants de preus desorbitats. Tot i aixo, s'ha de reconeixer que l'Acropolis i els seus temples son realment impressionats, sobretot per la localitzacio, alçant-se per sobre de la ciutat, una ciutat minada de ruines per tot arreu, cosa que li dona cert encant.
I ara per terres Ripolleses toca posar en ordre les idees, les experiencies viscudes, i les nombroses lliçons que ens ha donat aquest viatge. Un viatge diferent, on hem pogut coneixer la cultura Musulmana mes de prop, i comprovar-ne les seves virtuts i punts positius, sovint a l'ombra dels punts negatius que tant se'n ressalten. No som ningu per jutjar o comparar, ni nosaltres som tan bons o en el cami correcte com ens fan creure, ni ells tan dolents o demonitzats com ens venen. El que esta clar es que de totes les cultures se´n poden extreure coses positives i enriquidores, i de la Musulmana en podem apendre forces, sobretot quant a hospitalitat, senzillesa, amabilitat o confiança cap al desconegut i el concepte temps i el seu us, entre d'altres...
Viatjar sempre suma, sempre aporta i recompensa. Viatjar es voler tornar-hi! Com diuen alguns, es la universitat de la vida, i seguira essent una de les nostres prioritats, encara que ara toca plantejar-se cap a on volem tirar i encarrilar els propers dies. S'intentara trobar el nostre cami per Catalunya, almenys temporalment, despres de gairebe set anys voltant pel mon, sera tot un repte, tota una experiencia i un tornar a començcar, pero d'aixo es tracta en la vida no? De plantejar-se aquests petits o grans reptes o somnis, i assolir-los tot disfrutant pel cami.
Ha estat tot un plaer compartir aquesta experiencia amb tots vosaltres, i sentir-vos tant a prop. Esperem que en un futur no massa llunya es pugui repetir!!!
Molts petons i abraçades! Fins sempre!

The end of a nice story...

Hey lads! This is the very last post as our trip came to its end last Thursday! It comes from the comfort of home, with our bellies full of delicious homemade meals but already missing the road and all the tickling associated to travelling.
Georgia was a great surprise, one of those places that you do not expect much and finally reward you greatly. In a way it was just an obstacle that we had to cross between Armenia and Turkey, but it is definitely a worth place to visit and discover. It sees very little tourists, some of its remote areas remain untouched and almost virgin. We did not have time to go North up the mountains, but it is already on the list... We had a fantastic time with our host family in Tbilisi, we shared dinners, breakfasts and drinks and endless conversations. This made our stay there special, and once more it is proved that travelling is about places and seeing but ultimately and above all it is about people, sharing and moments.
Getting back to Turkey was like getting back home, we love that country and arriving in Istanbul after a 24 hours bus journey was a great feeling. Turkey is a country that grows within you, that wins your heart little by little, and our three days in Istanbul just added more memorable experiences and places to an almost already full bucket of unforgettable Turkish memories. We had time to visit some sites that we did not see on our first week there when all started. We were delighted with the scents and colours of the Spices bazaar and with the grandeur majesty of Topkapi palace. We walked Istanbul enjoying again its lively streets, its tasty food and its welcoming people, we did a bit of shopping, specially lamps, alright, went a bid made with them as we absolutely adore them...but at the end got a nice deal with a great business man. A shop were after the first leg of the Champions league semifinals back in April, they assured us that Barcelona had no options to kick Chelsea out... We just said, nothing is impossible...And told them, hey, if we win the cup, we will come back and you give us a lamp for free...So we did!!!!
We left Istanbul knowing that we would go back soon or later. Its atmosphere is unique, special and enchanting. It is a city full of character, with a strong identity, with people that look east and people that look west, and definitely the authentic entry door to Asia and its exoticism and charms. We got to Athens after a 24 hours train journey, long but comfortable. Athens is Europe, no one will stop you there on the streets, any shop tender will invite you to tea while trying to sell, no one will show curiosity for you and your whereabouts. It was cold, impersonal and expensive. A city centre packed with hotels, restaurants and thousands of souvenir shops. Absolutely taken by hordes of tourists we did not really enjoy it although the Acropolis and the countless ruins scattered around the city added some positive bonus. We escaped four days to Aegina, an island near Athens, not really known, but handy as it was close and offering what we needed, just beach, sand and tasty food. So it made the job, we rested and ate extremely well and loved the Greek cuisine: cheese, yogurt, vegetables, fish, olives and oil, uhhhhhh we already gained some of the Kilos that we lost with the bloody Iranian diet...
Now back home, the feelings are mixed, as always when someone goes back after a long trip. It is time to look backwards and learn about what this trip meant and taught us. Someone said that travelling is glamorous in retrospect, and we kind of agree with that. This trip has been different, intense, difficult at some points, but so rewarding and full of great moments and amazing people. We will always remember Iran and its people, so pure and genuine, so welcoming and innocent, so curious and helpful. The bad experiences or the downs we had there have little weight now in our memories, and the balance is hugely positive, a really special place that we had the luck and pleasure to live, feel and love. Turkey is not that far either, and we can just talk good things about it.
And now what? Good question with no definitive answer. We will keep thinking and living our live without looking a lot to the future, mainly living and enjoying the present as this is for real and no one knows if the future will certainly be present one day. So, thinking in a short frame of time, we will try to settle down in Catalunya where we have little dreams to achive, being the cornerstone a house in the fields. Step by step, as rush is not a good companion, we will see how we feel here, how we like it and how it goes, but nothing is for good, and knowing us, soon or later will have to escape from the every day routine and travel again.
It has been a pleasure to travel with you guys, to feel your breath behind us and to share all this with you!!! All the best and see you soon!
Hugs and kisses from Catalunya!

L'Acropolis.

And finally a good coffee in Greece!

Atenes, ciutat de ruines.

Arribant a Aegina.

Aquests grecs saben cuinar!!

diumenge, 16 d’agost del 2009

Retorn a Estambul, desfent el cami cap a casa...

Bones a tothom! Ja estem per "casa", perdo, per Estambul que gairebe es el mateix! El retorn a l'inici del viatge, on tot va comencar fara uns quatre mesos. Tornar a trepitjar aquesta magnifica ciutat se'ns ha posat de meravella, sempre es i sera un plaer recorre-la en busca de inacabables sorpreses o racons magics. Els records que en teniem eren excel.lents, pero al tornar-la a redescobrir no ha fet mes que accentuar la nostra admiracio i debilitat per aquesta ciutat unica, de mil cares i histories. I aixo que esta dominada per un turisme de masses, molt diferent que a l'Abril, pero d'alguna manera segueix oferint moments intims al viatger que s'allunya del centre. Per cert, diriem que els Espanyols son la nacionalitat mes abundant. On es la crisis???
Georgia era un petit obstacle en el nostre cami d'Armenia a Turquia ja que les fronteres entre ambdos estan tancades. El que era un obstacle de seguida es va convertir en una gran sorpresa, tan aviat com varem sentir i viure Tbilisi i comencar a coneixer la seva gent.
Georgia es un pais petit, d'uns 5 millions d'habitants i que sempre ha estat dominat per grans Imperis, ja sigui l'Otoma, el Persa o el Rus. D'alguna manera la seva gent ha estat capaç de retenir la seva identitat i cultura enmig d'aquests veins poderosos i imperialistes. Un cop l'antiga Unio Sovietica va col.lapsar, Georgia va declarar la seva independencia i va iniciar un nou cami en solitari. Una transicio cap a la democracia sota l'ombra del comunisme i la corrupcio que no ha estat facil i que encara no s'ha assolit plenament. Te dues regions separatistes amb majoria Russa, Abkazhia i Sud Ossetia, motiu de conflicte entre politics, no entre la gent, tal com varem poder comprovar.
Tbilisi, la capital, esta considerada com la ciutat amb mes encant del Cauques, amb una situacio privilegiada entre muntanyes, dividida per un riu i amb carrers elegants i un casc antic fascinant.
La combinacio harmoniosa entre modern i antic donen a la ciutat un aire unic. La part antiga de la ciutat esta dominada per carrers estrets amb cases de fusta esquerdades, testimonis del pas del temps i supervivents de varis terratremols. La clara sensacio d'entorn decadent es barreja amb la forta personalitat del barri, un barri elegant vingut a menys amb el pas del temps.
Varem passar-hi tres dies molt agradables, entre passejades i disfrutant de la ciutat i els seus encants com els banys de sulfur, on no recomanem la visita a l'Agost a no ser que un es vulgui escaldar com un pollastre...
Amb un turisme incipient i minoritari, una de les opcions mes economiques i viables per allotjament es estar-se a casa de la gent. Certes families lloguen habitacions per arrodonir les finances. I aixo es el que varem fer a Tbilisi. Al principi ens sentiem un xic incomodes, i es que entres en la seva intimitat, dorms en els seus llits i utilitzes el seu bany mentres ells volten per alla. A la segona nit varem trencar el gel, uns bons plats de fruita i vi casola van aportar el seu granet de sorra tambe! I per la tercera nit ens varen organitzar un sopar tipic de peix i cervesa. Aixo ja va ser definitiu! Amb amics inclosos varen insistir en portar-nos a un restaurant tipic Georgia l'endema per esmorzar abans que agafessim el tren. Esmorzar a base de carn, una mena de galets gegants farcits, amanides, cervesa i vodka!!! Despres recorregut per la ciutat, ens compren un regal de despedia i ens acompanyen fins al tren!!! Sort perque el vodka de bon mati no va entrar massa be...Una nova llico d'hospitalitat, d'interes i curiositat genuines cap al desconegut.
De Tbilisi varem baixar cap a Batumi, una ciutat de platja al Mar Negre i desti turistic nacional. Va ser dificil no anar cap al Nord, cap a les muntanyes i es que tenen una pinta impressionant amb cims que superen els 5000m i glaciars. A part, encara s'hi troben zones remotes on l'electricitat o l'aigua corrent no hi han ni arribat! Pobles on encara es regeixen per lleis antigues i on el poder i la veu de l'estat no hi tenen cap pes. Una autentica llastima, pero no teniem suficients dies i es que tan sols arribar-hi ja es una odissea. I ja esta be deixar coses per veure tambe, aixi es mes facil i temptador organitzar una segona visita...
Varem fer una jornada de viatge maratoniana de Batumi a Estambul, unes 24 hores de bus i amb el cul quadrat!
I per aqui ja portem un parell de dies, allotjats al mateix hostel que quan varem començar el viatge, on ens varen reconeixer al arribar, cosa que va intensificar el sentiment de tornada a "casa"...Hem passejat, comprat i menjat com reis. Donant-nos petits luxes i disfrutant dels nostres ultims dies de viatgers, per ara...
Ens queden uns 10 dies, i els dedicarem a Grecia i a banyar-nos per alguna illa. No hi havia maneres de trobar un vol assequible des d'Estambul i Atenes era la millor alternativa. I la veritat es que ens sembla una bona manera d'acabar aquest viatge, amb relax, mar i oli d'oliva...
Dema agafem el tren de nit i saltarem d'Asia cap Europa, deixant enrere una experiencia irrepetible, uns dies on ens hem sentit afortunats de viure el que el desti ens ha regalat. Un cami plegat de bona gent, on hem experimentat una hospitalitat i amabilitat aclaparadores. De segur ens n'emportem un sac de bons records i lliçons. Ha estat intens com mai, dificil en certs moments, pero molt recompençant i gratificant. Ara toca pair-ho, donar-hi voltes i aprendre'n. Pero per aixo ja hi haura temps, primer Grecia...
No volem que soni a despedida encara! Quedara temps per una ultima entrada i posar-nos mes nostalgics!
Petons i abraçades a repartir!