La magia de la Capadocia.

Hola a tots! Sembla que Turquia vol endarrerir el nostre ritme i ruta cap a l'Est, i ens atrapa per alla on passem ja sigui amb platges idil.liques, gent encantadora o llocs increibles. La Capadocia es un d'aquells llocs especials, magic i captivador que poden atrapar a qualsevol per la seva bellesa unica. I aixi estem gent, plantats al cor de la Capadocia, a Goreme, de nou sense trobar dia de partida!
La Capadocia es un dels grans destins turistics de Turquia, i amb raons de pes, pero aixo no treu que un pugui disfrutar-la en solitari si s'allunya dels punts mes visitats. I a aixo ens hem dedicat, a caminar per les seves valls de noms varis com vermella, de l'amor o dels coloms.
El paissatge estil lunar, amb formacions rocoses estrambotiques, coves i cases cavades dintre de les pedres fan de la Capadocia un lloc unic, encisador, on es facil fer volar la imaginacio i caure'n enamorat. L'origen o la culpa d'aquestes formacions cau darrera dels volcans i del pas dels anys i segles. Tot va començar amb les primeres erupcions que van cobrir la zona de cendres volcaniques. Erupcions posteriors van recobrir aquestes cendres de la lava i el pas del anys amb l'erosio provocada pels vents i aigua es va encarregar de la resta i de donar formes capritxoses a les roques i valls.
Civilitzacions passades varen aprofitar la situacio privilegiada de la Capadocia per cultivar les seves fertils terres volcaniques i construir les seves cases tot foradant la fragil pedra volcanica. Es un estil de ciutat dels picapedres, com un formatge emmental gegant perforat per tot arreu.
Hem plantat la tenda en un camping als afores del poble i perdut per les valls que el rodegen, seguint multiples camins, ficant el nas en cases de pedra mil.lenaries, trobant-nos esglesies cristianes dels segles IX i X esculpides dintre la pedra i algunes amb murals encara presents. Hem visitat varis pobles, alguns arribant-hi a peu i suant de valent sota un sol de justicia i d'altres amb cotxe, gracies a l'invitacio de la Magali i l'Olga, dues noies Catalanes que varem coneixer i amb qui varem compartir apats, xerrades, pedres, valls i esglesies durant un dia.
Un dels responsables del camping es un noi Irania amb qui em compartit forces xerrades sobre el seu pais. Esta a Turquia com a refugiat politic, una realitat molt present en l'actualitat i cami que segueixen molts compatriotes seus segons ens explica. Ja em tastat el que es la famosa hospitalitat Iraniana abans d'arribar-hi i es que ens ha ofert casa a Teheran i la companyia de la seva familia. Pinta be!!!
Potser dema intentarem marxar i fer cami cap al Sud de la Capadocia per visitar una ciutat soterrania i la Vall de Ihlara per despres seguir la ruta cap a l'Est oberts a noves sorpreses i mes parades.
Molts petons i abraçades!