Descobrint Armenia.

Bones a tots encara desde Yerevan! Ens hem passat cinc dies per la capital d'Armenia, amb l'objectiu de recuperar-nos, de donar-nos petits luxes en forma de menjar i cafes, de descansar i gaudir d'una ciutat estil-sovietic, sense massa encant pero agradable de recorrer. Ens hem empatxat, tant que la Nuria ha caigut malalta amb mal d'estomac i diarrea. No es de sorprendre, despres d'un mes a Iran amb dieta anti-cagarrines de pollastre i arros, arribem aqui i ens emocionem amb les pizzes, pastes, gelats, pastissos, restaurants arabs etc...Total que la golafreria ens ha perdut!

Yerevan reflecteix dues realitats contraposades, per una banda, hi ha una minoria rica i elitista, maxim exponent d'un consumisme extrem i una majoria de classe baixa, pobre i treballadora, i amb sous baixos. Es un contrast xocant, veure cotxes de luxe aparcats davant d'un edifici en ruines, veure cafes i restaurants moderns al costat de places desvastades.

Armenia formava part de l'antiga Unio Sovietica, i quan aquesta es va desintegrar, Armenia va declarar la seva independencia. La transicio del comunisme cap al capitalisme va estar marcada per la corrupcio, on una minoria elitista es va apropiar de les principals empreses i van enrocar-se dintre un petit cercle de poder que encara es mante. Grans fortunes concentrades en mans de pocs i un pais destrossat, que a sobre va patir una guerra amb Azerrbadjan i un terratremol brutal a finals dels 80.

Indexs d'atur al voltant del 80% van marcar el principi de la decada dels 90. Gracies a la inversio extrangera i d'Armenis rics exil.liats, el pais va comencar a aixecar cap sobre el S.XXI i en l'actualitat segueix en linia ascendent, tot i que amb diferencies socials contrastades i amb una classe mitja incipient. Hi ha certa nostalgia de l'epoca sovietica-comunista on almenys no hi havia atur i les diferencies economiques no eren tan evidents.

Els dies per aqui han passat tranquilament, amb passejades i visites a museus. El mes impressionant; el museu de genocidi Armeni, que ens va posar la pell de gallina. Poc es sap del primer genocidi del S.XX, on van morir prop d'un milio i mig d'Armenis que vivien a Turquia. Aprofitant el curs de la primera guerra mundial, Turquia es va proposar erradicar tota la poblacio Armenia que queia dintre del seu territori amb execucions massives, deportacions al desert i massacres brutals. Resultat: 1.5 millions de victimes!!! El mes escandalos i irritable es que Turquia, a alcades del S.XXI encara es nega a admetre i reconeixer el genocidi, el qual esta provat, documentat i reconegut mundialment. I la majoria d'estats occidentals, el reconeixen de portes endins, pero no de forma oficial, per no molestar o ofendre Turquia, un soci estrategic de la Otan! Quanta hipocresia... Definitivament, el pobres Armenis no son tan influents ni poderosos com els jueus per exemple, a veure quantes pel.licules s'han fet sobre un genocidi i l'altre...

La societat reflexa la historia tan traumatica que ha viscut. Per ara ens semblen freds, no massa amables i sense paraules. No hem tingut contacte practicament amb ningu. Que diferent d'Iran, on et paraven a cada cantonada i a la minima se t'emportaven a casa!!!

Avui ens llogarem un cotxe per uns dies i farem ruta pel interior del pais, que promet molt mes que la capital, si be que deixarem enrrera els petits luxes, de bon segur que el paissatge i pobles ens recompencaran!!!

Molts petons!!!