Quatre dies sobre rodes, i mai millor dit...

Bones gent!!! Ja estem de tornada a Yerevan despres de quatre dies de recorregut al nostre aire. Marxarem d'Armenia amb un gran regust i meravellats amb la seva naturalesa. Ens atreviriem a dir que es la Suissa del Cauques, pero en estat pur i verge!! Logicament, salvant les distancies, perque els pobles Armenis no tenen res d'idilics, mes aviat el contrari.
Tot va comencar de forma immillorable, quan el lada que haviem llogat es va espatllar despres de conduir uns 20Km. Alla estavem tirats a la carretera nomes de comencar...Per aqui hi han moltissims ladas, no el jeep, sino un simple cotxe sovietic, una autentica ferralla on fins i tot girar la clau de contacte costava!!! La casa de lloguer ens el va canviar per un Jeep Toyota nou de trinca, que costa uns 220E al dia i nosaltres en pagavem 25E pel Lada. La loteria com deiem!!! I es que despres d'haver voltat tot el centre i nord del pais, podem afirmar que amb el lada hauria estat un malson, per la calor i sobretot perque les carreteres estan destrossades, estil formatge suis. I es clar, amb un 4X4 ens varem posar per tot arreu, muntanyes amunt, carreteres enfangades i ficant el nas per tots els racons, com mes perduts millor!
Armenia es naturalesa en estat pur, de debo gent. Muntanyes de fins a 4000 metres, boscos de vegetacio semi-tropical, muntanyes pelades i nevades, rius... tot en estat verge i en abundancia. Poques vegades hem recorregut un pais on l'interes visual no decaigui en un moment o altre, i Armenia ens ha mantingut en alerta en tot moment, esperant el que venia despres de cada curva o tunel. I es que hem disfrutat d'unes vistes de somni, i d'uns paratges naturals encantadors. El pais esta minat d'esglesies, d'una arquitectura simple pero atractiva. Moltes d'elles situades en llocs privilegiats com al cim de canyons o de muntanyes aillades. El contrapunt a tota aquesta bellesa natural el posen els pobles, la majoria d'ells en estat decadent, on s'hi respira un aire depressiu i gris, en gran part per culpa de l'horrorosa arquitectura comunista i per la pobresa en que viu molta gent. La majoria de pobles han perdut entre un 30 i 50% de poblacio durant els ultims 15 anys i es que no hi ha feina. Es molt trist veure incomptables fabriques monstruoses abandonades, rovellades, grans quantitats de ferralla acomulada arreu, i moltes cares tristes, masses! La veritat es que la realitat d'aquest pais es dura, poques vegades hem vist tantes diferencies socials com aqui, on el repartiment de la riquesa no es gens equitatiu.
El treball al camp es fa de forma rudimentaria, com abans, i sense massa maquinaria. Es normal veure dones amb la falc a la ma o homes segant sota un sol de justicia. La imatge de pagesos venent verdures o fruita a peu de carretera i dones venent mores o bolets ens ha acompanyat durant tot el viatge.
Logicament, un cop fora de la ciutat, la infraestructura turistica es molt limitada o inexistent. Es un pais amb molt potencial per atraure viatgers, sobretot interessats en naturalesa pero que per ara segueix essent tot un desconegut, una petita joia amagada al vell mig de les muntanyes del Cauques.
Amb la gent no hem conectat massa, i es que practicament no hem mantingut converses. Amb la majoria la barrera del idioma era infranquejable, i el llenguatge corporal no ha ajudat. La majoria ens miraven com si veiessin dos extraterrestres, d'altres es quedaven paralitzats. De totes maneres, son gent freda, molt inexpressiva i on arrancar un somriure costa suor i llagrimes. No es d'extranyar amb el passat tan dur que han viscut i encara es nota moltissim l'ombra del comunisme i la seva influencia.
Ens n'anem contents d'haver descobert aquest petit pais. Una gran sorpresa, molt positiva i gratificant. I ara cap a Georgia. A veure que s'hi cou per alla...
Molts petons i a disfrutar de l'estiu!