Aixo va sobre rodes!

Hola gent, seguim resseguint la costa turca, a poc a poc, i intentant assimilar tots el increibles racons i paissatges que ens anem trobant. Aixo es espectacular de debo, te parts molt turistiques, pero tambe moltissimes parts salvatges, aillades i sense gent que recompensen qualsevol esforç per arribar-hi.
Hem saltat de poble a poble, sempre intentant trobar campings per dormir i egoisticament buscant la platja perfecte per nosaltres sols, cosa que hem aconseguit alguns dies.
Varem recorre la peninsula de Resadye, d'uns 120 Km de llarg, molt estreta i muntanyosa i amb algunes platges accessibles nomes pels privilegiats navegants, d'altres accessibles despres de caminar o baixar penyasegats considerables, pero d'una bellesa salvatge per deixar bocabadat al mes exigent.
Varem quedar-nos atrapats a Oludeniz, un mega resort construit pels Anglesos i al seu gust, amb els seus pubs i restaurants, amb el futbol i les seves series i fish and chips per tot arreu. Podriem dir que despres de fer-hi nit ens va faltar temps per marxar...Horroros!
El plat estrella d'aquests dies ha estat l'escapada cap a una zona de poblets bastant aillats i penjats sobre uns penyasegats de mes de 500m per sobre del mar i amb unes vistes flipants! Hem tingut temps per caminar part de la via Licia, per relaxar-nos i com no, per banyar-nos. Als peus del poblet on dormiem hi ha la Vall de les Papallones, clavada entre roques i de dificil acces. Varem decidir arribar-hi a peu, i va valer la pena tot i l'esforç! La majoria de gent i arriba amb vaixells de tours, pero quan aquests varen marxar ens va quedar la platja i la vall per nosaltres, les papallones i quatre gats mes, tot un luxe!
Mencio a part mereix el lloc on hem dormit, una mena de granja-camping organic penjada sobre les roques on, com no, gairabe tot el menjar surt dels seus horts i animals. Si a aixo hi afegim que cuinaven com els angels, imagineu-vos lo dificil que ha estat deixar aquest petit paradis!
Amb el menjar estem que no parem d'al.lucinar, ultimament qualsevol plat que mengem ens deixa mes que contents, a vegades fins i tot acabem aplaudint al cuiner! Molts cops, com ahir, tot caminant per la via Licia, una dona ens crida i ens diu que si volem menjar, li diem que endevant i a veure que te. Nomes te un guisat de arros amb carbassa, faves, ceba i tomaquet. Li diem que ja ens va be i ta xaaaaaannnnnnn, acabem netejant el plat amb les ungles de lo delicios que estava... Nomes un exemple!
Avui estem de cami cap a Izmir, on dimarts ens trobarem amb la Camille per seguir fent costa, platja i ruines, una combinacio que de moment se'ns esta posant d'allo mes be!!!
Per cert, cada vegada busquem mes les ombres i es que aixo s'esta escalfant de valent!
A disfrutar i fins aviat!
Petons i abraçades a repartir!