Fent cami cap a l'Est; una altre Turquia...

Molt bones desde Diyarbakir; Kurdistan, ja força a l'Est de Turquia i porta d'entrada a l'exotisme Oriental. Es una ciutat Kurda i estandard de la seva cultura i identitat com a poble. La poblacio Kurda de Turquia es d'uns 15 millons i majoritariament assentats al Sud-Est del pais. Els Kurds son un poble sense Estat, dispersats entre Turquia i Irak lluiten per assolir drets tan basics com expressar-se en la seva propia llengua o que se'ls reconegui com a poble. Fins fa uns anys, Turquia es negava a reconeixe'n la seva existencia anomenat-los com "turcs de les muntanyes".
Durant els anys 80 i 90 els Kurds varen crear el PKK o partit dels treballadors per defensar els seus drets de forma politica i amb les armes. Basicament va ser una guerra de guerrilles contra l'exercit turc i una brutal campanya d'atemptats. El nombre total de victimes va ser d'uns 30,000 majoritariament Kurds. Durant els darrers anys la situacio ha millorat, els Kurds han deixat la lluita armada i Turquia ha començat per reconeixer la seva identitat com a poble. Tot i aixo, queda un llarg cami per recorrer, i el canvi quan un entra al Kurdistan (Turquia no reconeix aquest nom) es enorme. Molta mes pobresa, un territori militaritzat, amb controls a la carretera, fins i tot alguns tancs, talls electrics, carreteres dolentes i molt de ressentiment. Diyarbakir es una ciutat amb molt de caracter, epicentre de la cultura i lluita Kurda, s'hi respira un aire diferent, amb certa tensio, pero a la vegada agradable. L'hem recorreguda amb el Pierre, un Belga amb qui hem passat els ultims dies, una gran persona, enamorada de la India, on ha passat la majoria de dies dels ultims 10 anys. Nens, amb el que ens ha parlat de la India, no tardarem gaire a posar-hi peus...
Es nota que per aqui no passen tants turistes i les mirades son mes abundants, sobretot a la Nuria. Es una zona molt mes conservadora i tradicional, amb gran majoria d'homes pels carrers. Pero estem disfrutant d'aquesta experiencia, la gent se'ns acosta mes, ahir per exemple, passejant per Diyarbakir varem tenir uns quants guies locals improvitzats i ens varen posar al corrent de la situacio, dels seus problemes i de la seva lluita.
Finalment varem deixar Goreme fara una setmana per anar un parell de dies a la vall d'Ihlara, encara dintre de la Capadocia, un lloc unic, un canyo d'uns 16Km de llarg amb parets verticals i una vegetacio abundant als peus de la vall. Alla de nou varem fer camping i caminadetes d'allo mes agradables tot seguint el riu i ficant-nos en mes esglesies esculpides a les parets del canyo.
La seguent parada va ser Karadut, un poblet penjat a les muntanyes i ultima parada abans de pujar a Nemrut Dagi. Nomes d'arribar i passejar una familia ja ens va portar cap a casa seva i alla varem passar la tarda, bevent te i mes te i xerrant tot fent malabarismes entre angles i turc.
Nemrut Dagi es una de les meravelles de la Turquia de l'Est. Una piramide aixecada al cim d'una muntanya, a 2100m i amb estatues gegants als seus peus. Un lloc increible, mistic i amb unes vistes de 360 graus impressionants. Les fotos parlen per si soles...
Arribar-hi va ser dur i llarg, varem descartar els tours o taxis i varem pujar-hi a peu, 12Km de pujada infernal, digne de Tour de France i amb un sol espatarrant! La recompensa va ser enorme un cop al cim, el qual teniem per nosaltres sols i el Pıerre, ja que els tours hi pugen per la sortida o posta del sol. Dinar, descans i recorregut pel cim i despres 12Km en sentit oposat, de baixada pero molt gratificants!
I de Nemrut Dagi varem fer cami cap a Diyarbakir, ciutat que deixarem avui per fer uns quants quilometres mes cap a l'Est, cap a Tatvan, un poble als peus del llac Van i on pensem posar peus a un volca amb un crater gegant i amb llacs a dintre. Pinta be, esperem que el temps ens acompanyi! Ens queden uns 5 dies per la zona Kurda de Turquia abans d'entrar a Iran, on sembla que estan força revolucionats despres de les eleccions i el possible frau amb el recompte de vots. Sort que ja tenim el visat! Sera interessant anar-hi en un moment que podria ser historic i viure-ho tot mes de prop!
Amics, ja veieu que tot va mes que be, ens sentim feliços, vius i afortunats de poder recorrer aquesta part de mon i d'anar fent amistats pel cami!
Molts records i petons a repartir!