Iran, primeres impressions...

Iep gent, ja estem per Iran, i en ple proces d'adaptacio que com sempre requereix qualsevol creuament de fronteres i canvi de pais. De bones a primeres podem dir que el canvi amb Turquia es brutal, per ara ens sentim un xic descol.locats i patint un xoc cultural intens i es que nens, aixo es un altre mon!
Tant lletres com numeros son diferents, ja no val mirar cartells, si no que nomes ens queda que ficar el cap a dintre per veure si es un restaurant o una pastisseria...Els numeros tambe son diferents, cosa que implica que no es gens facil trobar el teu seient al bus o saber del cert si t'estas menjant unes galetes caducades...
La moneda oficial es el Riad, la de la gent del poble el Tomam...Nomes portem 24 hores i ja hem entrat en el tema politic! Es palpa la indignacio de la gent pel frau electoral, la necessitat de reformes i certes llibertats...Avui hem compartit bus amb 2 estudiants que definien la seva vida com la vida en una preso gegant en forma de pais i on no poden ballar, passejar amb noies pel carrer, vestir lliurement, accedir amb llibertat a totes les pagines web, expressar-se lliurement i un llarguissim etc...
Ens sembla una gent molt educada, civilitzada i sofisticada pels medis i mitjans que tenen, penseu que hi ha un ordre d'embargament occidental sobre el pais amb fortes sancions economiques i bloqueix comercial. (cosa que nomes perjudica a la gent normal i no als politics corruptes-repressius...). Aixo vol dir que no hi ha cap de les grans marques conegudes a no ser que entri per contraband, vol dir tambe que Visa o Mastercard no funcionen i no es pot pagar ni treure diners amb targeta. (Els nostres dies aqui duraran tant com allarguem uns 1600E)
Es fa molt extrany el haver de vestir seguint una imposicio d'un govern teocratic-demencial que molta de la gent del pais no comparteix i somia en el dia en que puguin vestir lliurement. La pitjor part li toca a la Nuria, un mocador al cap quan estem a mes de 30 graus no es gens agradable! Res de maniga curta i res de ensenyar curves! Aixo vol dir pantalons amples i brusa tapant el culet. Res de pantalons curts pel Jordi...
Es un pais de contrastos, logicament tambe hi ha els partidaris del govern, gent mes aviat ultra-conservadora, profundament religiosa i tradicional, sobretot gent gran, funcionaris, classe baixa i camperolat.
Sera interessant compartir moments amb gent dels dos sectors! Per ara ja hem hagut de trobar data oficial en que ens varem casar (alguns hotels no et donen habitacio si no...) i ja ens estem posant les piles per quan ens demanin sobre la nostre religio...
Els preus son molt mes baixos que a Turquia, res de supermercats, a comprar el pa directament al forner i calent! El formatge a una mini-botiga com les d'abans, els fruits secs a la botiga del costat i els tomaquets al carrer! Molt autentic! Aixo si, ja ens estem posant a aprendre una mica de Farsi perque si no ho tenim clar...
Varem entrar pel Nord-Oest i avui hem baixat fins a Tabriz, una ciutat de majoria Azari (descendents d'Azerbajan i no Perses) on pensem quedar-nos un parell de dies. En vistes a la calor que fa sembla que anirem cap al Sud i al desert primer i deixarem les muntanyes del nord de Teheran per mes endevant on ja tenim casa i invitacio per part d'un dels estudiants del bus i que no pensem desaprofitar! Diuen que Iran es un dels paisos mes hospitalaris del mon, i ben be que podria ser quan ja hem rebut una invitacio en les primeres 24 hores que portem per aqui...
Aixi estem doncs, encantats de descobrir un pais forca desconegut per Occident i normalment injustament demonitzat sense distingir entre classe-politica-clerical i el poble. Sera dificil que poguem posar fotos i es que les conexions per aqui son super lentes.
Molts petons a repartir!