Descobrint Esfahan, present i passat d'Iran.

Bones a tothom desde Esfahan, al Sud de Teheran, i una de les ciutats amb mes d'encant que hem vist mai! Es preciosa, una autentica joia de l'arquitectura Persa-Islamica i del mon sencer. El punt mes emblematic es la Placa Iman, el verdader centre neuralgic de la ciutat. Considerada com una de les places mes boniques del mon i una de les mes grans, es realment espectacular, amb dues mesquites recobertes de mosaics i rajoles de tons blavosos i treballades al minim detall, d'una elegancia impressionant. A part tota la placa esta rodejada per el bazar, amb multitud de botiguetes d'alfombres, miniatures, pintures, i oficis que per nosaltres fa anys que s'han perdut pero per aqui segueixen mes que vius; com ferreters, sabaters, botigues d'especies o inclus paradetes on el que fan es esmicolar grans masses de sucre. Olors increibles d'especies, estimuls visuals constants, tot plegat et transporta a un altre temps, en part, es com un viatge al passat i a l'exotisme Oriental.

Altres punts d'interes de la ciutat son el barri Armeni, on encara hi viuen uns 7,000 Armenis, reducte Cristia, i zona mes rica i lliberal de la ciutat. La ciutat esta envoltada per un riu i cinc ponts antics, tambe s'hi troben varis palaus i mes mesquites. En definitiva, si un dia, Iran s'obre al turisme de masses, aixo sera una segona Estambul com a minim, paraula!

El gran inconvenient es la calor, i quan diem calor, volem dir 40 graus com a minim, i anar fent! Sort que la ciutat esta dissenyada per combatre aquests estius ferotges, i abunden les ombres. Les mesquites i el bazar son oasis refrescants on un es pot preparar el dinar... Si gent perque el que son els restaurants Iranians millor que no en parlem! Terribles! Dieta anti-cagarrines total, pollastre i arros per tot arreu i d'allo mes incipid! La varietat dels menus es inexistent, o be kebabs de pollastre, carn o xai o be pizzes i poca cosa mes. Costa sang i fetge trobar un lloc digne on menjar, per tant anem tirant de sucs naturals, pastes dolces, pa amb formatge feta i olives i algun Kebab quan no hi ha mes remei...Sort que a Esfahan hem trobat un restaurant tradicional on almenys podem menjar plats tipics i vegetarians.

Hem fet ruta desde el Nord-Oest fins al centre del pais, passant per Tabriz, Teheran i ara Esfahan. Per ara no ens hem perdut per poblets i zones mes aillades, tot arribara sempre i quan aconseguim renovar el visat que caduca dimarts que ve. Per Teheran hi varem passar nomes un dia, i d'allo mes llarg doncs varem arribar-hi a les 6 del mati i marxar-ne a les 11 de la nit. Es una ciutat monumental, de mes de 15 millons d'habitants, contaminada, amb un trafic infernal i autentica imatge de la divisio que pateix Iran. Ciutat de contrastos entre rics i pobres, religiosos-conservadors i lliberals-seculars, moderna i tradicional, en definitiva pura definicio dels dos Irans tan oposats que anem trobant i descobrint. Varem passar gran part del dia a les muntanyes, i es que la situacio de la ciutat es privilegiada, amb la cadena muntanyosa dels Alborz aixecant-se darrera de forma majestuosa fins a gairabe 5000m. Es el gran refugi dels seus habitans per estar en contacte amb la naturalesa i escapar de la pol.lucio i el soroll. Alla hi van des de muntanyistes fins a families a passar el dia tot fent picnic, una de les grans aficions nacionals. Creiem que Teheran almenys es mereixia una visita i no ens n'arrepentim, probablement inclus hi tornem a passar.

De la revolta popular post-eleccions no en varem veure ni rastre, i es que la repressio estatal va ser brutal, va anar de menys a mes a mesura que els manifestants anaven en augment i s'organitzaven millor. No hi ha dades clares de les victimes, que no van ser poques, i el govern es dedica a acusar els extrangers com uns dels incitadors de la revolta. Hi ha hagut nombroses detencions i desaparicions, aixo si, la majoria de la poblacio no rep aquesta informacio ja que tots els mitjans de comunicacio nacionals estan sota un ferri control governamental. Aixo si, a Teheran varem notar molta mes presencia policial que a Tabriz o Esfahan.

No portem massa temps per Iran, pero si el suficient per notar que hi ha dos Irans, profundament dividits i contra-oposats, i aixo es denota de formes diverses, ja sigui per la forma de vestir, per la religositat, per les classes socials o per el nivell de vida. En definitiva, una part aposta per aconseguir certes llibertats, per una obertura cap Occident i l'altre mes conservadora i religiosa lluita per mantenir aquesta linia mes tradicional i aillacionista, temorosos que la influencia d'Occident podria acabar amb la seva identitat o cultura.

En general tot es molt complicat, i les dues parts tenen els seus arguments. Hem parlat amb gent pro i anti-govern. La gran majoria dels pro-govern son profundament religiosos i tradicionals, mes aviat de classes baixes i no urbanes. Hem conegut un estudiant de dret, el Jamal que es partidari del govern i fervent defensor, viu en una residencia d'estudiants a Esfahan i la seva vida esta profundament influenciada per la religio. En una clara mostra de fins on pot arribar la manipulacio d'un govern, afirma obertament que a Iran no hi ha falta de llibertats, defensa l'us del mocador i afirma que aixi s'eviten violacions, molt critic amb els governs europeus per intervencionistes i colonitzadors (sense admetre que en el seu moment d'esplendor els Turcs-Ottomans o els Arabs varen fer el mateix...). A la vegada, tambe te arguments positius, i com a persona te alguns valors etics i morals que nosaltres o la nostra cultura ja gairabe hem perdut com el sentit d'hospitalitat, un sentit de col.lectivitat oposat al individualisme, el tenir temps per l'altre, el obrir les portes de casa a uns desconeguts... Tot plegat molt complicat gent, el que esta clar es que tant entre els partidaris d'un bandol o altre hi ha bones i males persones, i en general i com sempre, els qui ho enmerden tot son els politics i els dirigents religiosos.

Amb ell i amb amics seus varem disfrutar d'un passeig pels teulats d'adob de la ciutat mentre el sol s'amagava i amb unes vistes privilegiades, un moment molt especial i amb una prespectiva diferent d'aquesta meravellosa ciutat!

Els dies per aqui son d'allo mes intensos, Iran es un pais on els actes esporadics d'amabilitat cap al forester son constants, i es fa dificil o impossible passar un dia sols. Et paren pel carrer, et conviden a casa, et donen conversa, et pregunten, et conviden a gelats...Tot plegat com deiem, molt intens, pero extremadament gratificant i enriquidor. No es un pais facil, pero a la vegada ens encanta!

Dema deixerem Esfahan per anar cap a Yazd, ja a les portes del desert Dast-e-Lut. A veure si alla passem dels 45...

Petons i abracades a repartir!