Camping, picnics i casament per les muntanyes!

Iep, bones desde Rasht, a tocar del mar Caspi i al Nord d'Iran. Seguim de ruta cap amunt, escapant de la calor i de nou sense massa exit...Ens hem refugiat quatre dies per les muntanyes de l'Alborz, a la vall d'Alamut, coneguda popularment com la Vall dels Castells dels Assassins. Hi hem trobat molta tranquilitat, serenitat i paissatges impressionants.
Durant el segle XII es va construir una extensa xarxa de castells inexpugnables per la zona, la majoria sobre roques o penyasegats. De la zona en va sorgir una branca heretge de la religio Islamica, eren els Ismaelites. La llegenda diu que com a mercenaris es dedicaven a assessinar personalitats politiques i religioses esperant una recompensa divina en forma de donzelles ben fumades de haixis. Si gent, sembla que per aquests indrets durant el Segle XII ja els hi agradava aixo de fumar. Com han canviat les coses...
Llegendes a part, els Mongols es varen encarregar de destruir els castells i el que en queda avui en dia son quatre roques, el que realment captiva o atrau es el dramatic paissatge de la vall i les muntanyes Alborz passant de 4,000 metres.
Ens varem instal.lar a Gazor Khan, un poblet penjat gairabe al cim de la vall i de carrers inclinats on varem plantar la tenda en una mena de restaurant-camping. La intencio era passar-hi un parell de dies, pero no acabavem de trobar el moment de marxar.
Varem passar practicament tot un dia amb una familia Iraniana que estava de turisme i picnic i ens varen convidar a dinar amb ells. Iep, la familia mes lliberal que hem conegut, ho veureu amb les fotos! Noies sense mocador, ballant, cantant i nosaltres sumats a la festa!
Per rematar la jornada, per la nit hi havia un casament al poble, i com que tots es coneixen, la familia del camping se'ns va emportar amb ells, nosaltres dos i el Pablo, un noi Espanyol amb qui varem compartir aquests dies i que esta recorrent la Ruta de la Seda. Tot molt diferent, i amb tot el poble present, qui portava la batuta de la festa eren el nuvi i els seus amics, que eren els que ballaven mentre la resta del poble els observava des dels teulats.
La resta de dies i hores varen passar entre caminadetes, xerrades amb el Pablo o amb qui s'acostava pel restaurant, amb la visita a un dels castells i poblats veins i moltes hores jugant amb els nens del restaurant, que si a pilota, que si dibuixant...
Uns dies molt facils, amb una temperatura prou agradable i on el gran inconvenient era el menjar, i es que nomes hi havia el restaurant de la familia amb qui estavem i nens, lo de cuinar no es pas lo seu...be, en general seguint la linia del pais, pero alla dalt, el menu basicament era pollastre amb arros i passa que t'he vist...Podriem dir que la gana ens va fer marxar!!! Per sort a Rasht hem trobat el millor restaurant del viatge, un Italia d'un emmigrant Irani retornat, on les pastes que cuinen potser a Italia no triomfarien, pero aqui ens semblen de cinc estrelles Michelin...
Els nostres dies per Iran es van acabant, seguirem fent cami fins a la frontera Armenia i cap alla que anirem! Sera tot un canvi, pero en part ho necessitem, Iran es increible, i les coses que et poden passar dificilment passarien en un altre lloc, pero a la vegada es tot tan intens i a vegades complicat que tambe pot arribar a cansar. A part, coses basiques com el menjar o dormir son tambe importants i aquest tema per aqui no el portem gaire be, per no parlar de la calor...
Apa gent, segurament quedara doncs una ultima entrada amb gust Irani abans d'entrar a la desconeguda Armenia!
Petons!!!