D'Iran a Armenia, o de la terra a la lluna...

Iep gent! Poques vegades uns simples 50 metres poden comportar un canvi tan brutal i inversemblant com els 50 metres que separen Iran d'Armenia. Es com el dia i la nit, o com el sol i la lluna!! Imagineu-vos arribar a Armenia i la primera persona que et trobes com a policia de frontera es una noia amb mini-faldilla i escotada! Despres de 40 dies veient dones negres o sense marcar, se'ns sortien els ulls, de debo, va ser xocant! En aquest moment la Nuria es va alliberar del mocador i va tornar a ser ella! Tot un plaer! Pels dos...
Varem disfrutar dels ultims dies per Iran, pero necessitavem un canvi, estavem sense energies, cansats, irritables i amb moltes ganes de menjar be! I es que definitivament podem afirmar que Iran es un pais d'extrems, el pots estimar o odiar en cosa de minuts, et poden passar coses fantastiques o desagradables en cosa de no res, se't pot creuar la persona mes genuina i autentica o el mes malcarat... Aixo si, des de la distancia i encara amb mitja ment alla, podem dir que han estat uns 40 dies impressionants, inoblidables i memorables!!! Sens dubte ha estat una experiencia i viatge molt enriquidor i positiu. Sempre portarem Iran i les grans experiencies que ens ha regalat dintre el nostre cor! Ens n'emportem un grapat de bons records, ja sigui en forma de paissatge, monument o persones, i aixo es impagable! Ha estat un dels paisos mes dificils de viatjar, si no el que mes, pero tambe un dels mes recompensables!
Varem passar tres dies per Rasht, la ciutat mes lliberal i oberta que hem conegut, molt humida i verda i sense massa a oferir, pero un bon punt per carregar bateries i posar-nos al dia! Ens varem escapar un dia a Masuleh, un poble de muntanya mil.lenari i la meca del turisme nacional. Interessant i com no, petat de gent i tothom de picnic! De Rasht varem anar cap a Ardabill, ciutat de muntanyes i clima refrescant i d'alla cap al Nord, i ara si, el Nord de debo! Ens varem passar dos dies per Kaleybar, un poble als peus d'un castell i rodejat de muntanyes rocoses majestuoses. Sense masses facilitats ni luxes, pero varem disfrutar moltissim la caminata de 3 hores cap al cim del castell. Es va fer dura i llarga, amb accident inclos, sense ferides greus eh!!! Tot pujant per la selva, quan haviem de creuar un riu, la Nuria va patinar, el Jordi que l'aguantava va fer figa, i tots dos riu avall...Sort que no hi havia massa corrent...
Un cop a dalt, bocabadats amb les vistes i gran recompenca!!! De nou, a Kaleybar se'ns varen creuar persontages entranyables, com el Masud, un estudiant i guia que ens va acompanyar a tot arreu per plaer i el Samam, un poeta local d'humor agut i intel.ligencia sorprenent. El seu lema: "qui te ment no es religios, o qui es religios no te ment..." No es el millor pais per pensar aixo, sort en te de la poesia i les seves metafores per plasmar o alliberar el seus pensaments...
La sortida d'Iran va ser caotica. Varem escollir la ruta menys transitada i aillada, pero la mes bonica quant a paissatge. Muntanyes de 4000 metres, nomades, i unes de les millors vistes que hem disfrutat mai. 150 Km de Kaleybar a la frontera, resseguint el mitic riu Ares que separa Iran d'Armenia i Azerbadjan. El costat Irani, ple de vida, l'altre; ple de mort i destruccio degut a la guerra Armeno-Azerbadjanesa del 1989 al 94. Varem haver de llogar un taxi, i ens va sortir tarat, com tants cotxes dels 60's que volten per Iran. Tres vegades ens varem quedar tirats, i el que s'hauria d'haver fet en 3 hores en va costar 8... Aixo si, a Iran, res de Racc o grues, tot reparat a base d'enginy i paciencia. I es que la gent quant menys te, mes recursos te a la vegada!
La primera impressio d'Armenia va ser, ufffffff, aquest pais esta destrossat!!! I es que les evidents restes de l'epoca sovietica i de la guerra estan molt presents. Varem fer nit a Meghri, un poble de frontera, gris i sense massa vida, i avui hem agafat un minibus cap a Yerevan, la capital del pais i tot un contrast amb el que hem vist durant el trajecte. Durant tot el cami, l'impressionant paissatge muntanyos contrastava amb pobles dilapidats, mig en ruines, i amb un munt de runes per tot arreu. Fabriques i cases abandonades, ferralla rovellada i molt poca gent, ha estat la tonica del viatge, aixo si, les vistes de nou ens han mantingut desperts tot el cami (junt amb una carretera de sotracs infernal), unes muntanyes imponents, i el mitic mont Ararat, visible des d'uns 150Km de distancia!!! Brutal!!! Alcant-se per sobre de tot i sempre present, es una de les muntanyes mes captivadores que hem vist mai!
Armenia es un pais amb molta historia, el primer pais del mon en adoptar el cristianisme, i amb una identitat molt forta. A la vegada es un pais que ha patit com cap altre. Invasions multiples, genocidis, terratremols, terres expropiades (p.e la zona del mon Ararat que ara pertany a Turquia) han marcat la seva historia. Te 3 millons d'habitants i es calcula que la diaspora Armenia es d'uns 8 millons!!!!
El paissatge esta dominat per la tipica arquitectura sovietica, de linies rectes i aborrides. Tot molt tetric, pero a la vegada te la seva gracia! I molta olor a rovellat!!! Pero la naturalesa, les muntanyes i la historia compensen de llarg!!!
El centre de Yerevan es un oasis, mai haviem vist un contrast tan marcat entre camp i ciutat!!! En els pobles dels voltants viuen en caravanes o barraques i a Yerevan la gent compra a botigues bennetton o swatch o versace...Hi ha restaurants italians, indis, mexicans...(ole per nosaltres!!!), i te un aire molt cosmopolita pel que es el pais. Flipem amb les nenes, els dos, estem ala, has vist aquella, i aquella, i aquella... I es que aqui, s'ensenya tot el que a Iran es tapava i mes!!!! Aixo si, normalment, els paisos menys turistics solen ser mes cars, i aixo es el que passa aqui!!! 50E per una habitacio tetrica i sense cap mena de gracia!!! Quin mal!!!
Per ara no tenim gens clar que farem, i es que per primera vegada entrem en un pais sense guia, i creieu-nos que no es facil!!! Farem uns dies de ciutat i despres a veure com ens ho muntem per escapar-nos al camp...I despres Georgia!!!
Apa gent, molts petons desde Yerevan, una ciutat de nom "catxondo" no???