De ruta pel desert.

Iep, ja estem a punt de posar peus i cap al desert gent! Hem passat 3 dies per Yazd, un ciutat arida, a les portes del desert i un autentic exemple d'integracio amb el medi ambient i amb una relacio plenament harmonica amb el seu entorn natural. Yazd esta entre els dos grans deserts Iranians, el Dasht-e Kavir i el Dasth-e Lut.
Es una de les ciutats mes antigues de la terra, amb mes de 7000 mil anys d'historia i per on ha passat il.lustres persontages com Marco Polo. Era un punt de parada i de gestio clau de la famosa ruta de la seda, i d'aquells temps ha heredat certa solemnitat i elegancia.
En un medi tan agresta i calid la ciutat fa us d'invencions centenaries com les "torres atrapa-vent", una mena de torres que s'alcen per sobre de les teulades tot dominant l'horitzo de la ciutat. El seu objectiu es canalitzar qualsevol mena d'aire que passi cap a l'interior de les cases per refrescar l'ambient, i creieu-nos, funcionen!
No hi ha rius, pero aprofiten pous d'aigua soterranis per canalitzar-los per la ciutat desafiant les lleis de la gravetat. Les cases son d'adob, una mena de barreja de fang i palla que li dona a la ciutat un color marronos especialment encisador quan es pon el sol. El casc antic esta ple de carrers estrets, un laberint on es tot un plaer perdre's.
La relacio de la ciutat amb el desert, la seva historia i la seva bellesa arquitectonica fan de Yazd un lloc molt especial i unic. Hi hem passat tres dies, l'ultim hem fet ruta pels voltants visitant "caravanserais" (una mena de hostals-posadas pels mercaders de la ruta de la seda on feien nit i aparcaven els camells), magatzems de gel i torres de coloms (una mena de mega-hotel pels coloms d'on en treien el "guano", o sigui, les caquetes per utilitzar com fertilitzants). Varem passar per kharanaq, un poble de 4000 mil anys on queden 2 habitants i la majoria d'edificis estan en ruines o en estat plenament decadent. Aixo si, hi ha un projecte de restauracio engegat i ja hi han muntat un hostal per turistes. Un lloc fantastic de debo!
Per Yazd de nou hem conegut gent autentica i unica, la Natalie, una Australiana que porta deu anys voltant mon i dos treballant de voluntaria a Beirut, el Marc, un periodista-fotograf Frances que porta mes de 30 anys cobrint noticies de forma independent i per tot el mon, i el Ian un Alemnay que parla Farsi i amb qui hem baixat cap a Kerman, verdadera porta d'entrada al Desert Dasht-e Lut, el lloc on s'ha registrat la temperatura mes alta del planeta amb 85 graus, uffff!!!! I aquesta tarda hi farem cami amb un guia local. El pla es passar-hi un parell de nits, en un hotel d'un milio d'estrelles...I probablement arribar fins a Nayban, un poblet ailladissim al bell mig del desert, que ni el guia coneix, pero que el Ian te entre cella i cella i nosaltres encantats. Ens falta convencer el guia i mirar com esta el tema seguretat, perque esta a prop de la frontera amb Afganistan, des d'on envien camells carregats amb opi cap Iran i en ruta cap Europa. La primera parada sera als Kaluts, una mena de castells de sorra gegants al bell mig del desert on dormirem! Quina canya!!!!
Aquests dies per el centre-sud d'Iran estan essent inoblidables, sobretot pel gran contrast que estem visquent, les ciutats no tenen res a veure amb el que coneixem, la gent, els olors, la cultura, tot ens sembla molt exotic i Oriental, a mig cami entre Europa i Asia, i sobretot imatge moderna de la mitica ruta de la seda. Un lloc magic, autentic i poc visitat, cosa que si cab, li dona encara mes encant. La gent segueix essent molt amable, generosa i disposada a ajudar, com el Hossein Vatani, el nostre guia pel desert, tot un personatge i doble del Pepe Rubianes, qui ens ha acompanyat avui a renovar el visat i gracies a les seves conexions ja el tenim extes i per un mes!!!!!!
Iran es un pais unic, orgullos de la seva identitat Persa (l'imperi mes gran de la historia, del Mediterrani a la India), distanciats de la cultura Arab i Centre-Asiatica i amb una religio propia, la Zoroastrica que a l'ombra del Islam encara segueix viva i en practica. Zaratrusta era el seu profeta i es una de les religions mes anigues encara amb creients (uns 100,000). Es interessant perque creuen en un deu omnipotent i invisible (clara influencia per les religions posteriors), pero tambe creuen en la puresa dels elements i en el respecte cap al medi i logicament tots els elements que el componen. Diem que serien els primers ecologistes de la historia, al no cremar ni enterrar els cadavers per no contaminar ni la terra ni l'atmosfera. Que en feien??? Els posaven al cim de torres perque se'ls cruspissin els ocells i aixi no alterar l'equilibri dels elements...Interessant! I es que no parem de descobrir coses cada dia que passa...No tenim ni temps ni paraules per compartir-les totes, pero ja ho farem cara a cara!!!
Apa amics, fins a la proxima i esperem portar noticies fresques o rostides del desert Dasht-e Lut.
S'agraeixen els cometaris! Abracades!