Fent cami cap al Nord.

Bones gent, seguim de ruta cap al Nord d'Iran i intentant desfer-nos de la calor, de moment sense exit...Estem a Kashan, una ciutat al Sud de Teheran, i un verdader forn! Aqui passem dels 40 i no ens sorprendia si estessim a 50 graus, insuportable de debo! Durant el migdia i fins a les cinc de la tarda sembla una ciutat deserta, abandonada, i es que el millor que es pot fer es refugiar-se sota una aparell d'aire acondicionat, i poca cosa mes...
Kashan, es una ciutat conservadora, aqui el 90% per cent de les dones van amb xador negre de cap a peus, observades desde la distancia o des d'un teulat es com un exercit de formigues negres que es mouen amunt i avall. Es curiosa la sensacio d'estar rodejat de gent vestida igual, logicament, aqui ens emportem mes mirades de curiositat i de rebuig que en altres llocs, de totes maneres es una ciutat relaxada i agradable de recorrer.
De nou hem viatjat en el temps al perdre'ns pel seu bazar, i visitant antigues cases tradicionals restaurades o els tipics banys o hammams. Nomes com a curiositat i per justificar el conservadorisme de la ciutat dir-vos que les portes de les cases del casc antic tenen dos picaportes de formes i sons diferents per detectar si la persona que pica es masculina o femenina, i en funcio d'aixo decidir a qui li toca obrir...
El casc antic es un laberint de carrers estrets, de nou amb cases d'adob, amb petites botigues d'especies, de verdures, d'antiguitats, amb forns de pa on la gent fa cua per emportar-se el pa acabat de sortir del forn etc... Tot un plaer el deixar-s'hi perdre quan es pon el sol i la ciutat es reactiva.
Abans de Kashan varem passar 3 dies per Shiraz, una ciutat al Sud del pais, i reconeguda com el bressol de la cultura Persa (i no com a productora de vi, aixo era abans de la revolucio islamica...). Ciutat de jardins i parcs, de tombes de grans poetes, pero no massa agradable de recorrer. I es que el transit, la pol.lucio, una massiva concentracio de gent en el centre i els sorolls no ens varen deixar relaxar i la veritat es que no la varem disfrutar massa.
Aixo si, esta a uns 50Km de les ruines de Persepolis, la gran ciutat de l'imperi Persa, pura imatge dels seus dies de grandesa i esplendor. Amb les ruines que queden en peus, un es fa la idea de la monumentalitat de la ciutat, amb unes columnes gegants, amb escales decorades al minim detall amb percisos gravats, i amb estatues gegants, la seva bellesa i poder encara es transmeten al que la visita.
Pel cami seguim descobrint curiositats d'Iran, un pais que no deixa de sorprendre'ns cada dia que passa, aqui no coneixen els rollings o els beattles pero tots porten cancons dels gyspy kings al movil, un pais on els trens o busos s'aturen a l'hora de resar prop d'una mesquita, on alguns restaurants estan separats entre homes i dones, igual que els busos, on la Renfe envia els trens que jubila, on les classes mitges-altes s'operen el nas i el passegen embenat orgullosament, inclus parelles que ho fan a la vegada o gent que se'l embena per pretendre cert nivell economic-social sense haver-se'l operat...I un llarg etc...
Durant els propers dies farem cami cap al Nord, buscant la cara mes verda i fresca d'Iran, somiant amb un ruixat de tarda que refresqui l'ambient! La intencio es visitar algunes valls de poblets properes al Mar Caspi i arribar fins al Nord, prop de la frontera amb Armenia i Azerbaidjan, i potser ficar-hi peus...
Petons i abracades a repartir!!!