Desert, calor, pobles aillats i truites de patates...

Iep, molt bones desde Shiraz. Hem passat gairabe una setmana per Kerman i el desert Dasht-e Lut, i creieu-nos, que tardarem a oblidar el que hem vist i experimentat. La primera escapada va ser als Kaluts, una zona de castells de sorra de formes varies i surreals. Varem arribar-hi sobre les 7 de la tarda i era una autentic forn, passant de 50 graus!
Uff, es una sensacio totalment diferent, l'aire crema i es ja no es sua, si no que degota...Aixo si, el Kaluts son increibles, les formacions son uniques i diverses, alcant-se per sobre de la sorra aqui i alla, fins on allarga la mirada. La immensitat del desert et sobrepassa i el silenci es total i absolut. Sopar i passar la nit sota les estrelles ho va fer encara mes especial, ara be, eren les 12 de la nit quan sopavem i la calor encara era asfixiant! I a les 5 del mati, de peus per disfrutar de la sortida del sol i la millor llum de les primeres hores del dia. Les temperatures rondarien els 30 llargs, suficient per passejar entre els castells per abandonar el desert sobre les 8 del mati a corre-cuita, abans de rostir-nos vius...La companyia, immillorable, el Jan i el Sr. Vatani, tot un personatge-guia, tot ell molt caotic i desorganitzat (p.e sopar a les 12...) pero a la vegada molt divertit i sempre a punt per explicar histories interessants.
Despres dels Kaluts varem passar un dia de relax per Mahan, un poble a prop de Kerman, de gent molt acollidora, varem gaudir d'una celebracio a la mesquita amb cantics mistics, varem visitar horts i cases de la gent, amb tes incluits i varem fer nit en un caravanserai (antics hostals de la ruta de la seda), d'estil tradicional i antic, amb un pati central i habitacions al voltant. Molt basic, pero amb encant, l'unica decoracio de l'habitacio era una alfombra, de llits i mobles res de res...
Tambe ens varem escapar un dia a Rayen, un poble amb una ciutadella o Arg milenaria d'adob (fang, palla i alguns maons) al cim d'un turo. Es una mena de poble amb mini-cases rodejat de muralles i amb un palau a l'interior i va estar habitat fins als anys 50. Es forca impactant, pero molt distant del que era la ciutadella de Bam, destruida pel terratremol del 2003. Els Iranians tenen autentic panic als terratremols i es que el pais esta sobre multiples falles sismiques i gairabe cada dia i hi ha tremolors, si be que molts imperceptibles. Tota ciutat es pregunta quina sera la seguent en patir un terratremol.
Pero gent, la visita a Nayban s'emporta el gran premi d'aquest dies. Nayban es un poblet de 300 habitants al bell mig del desert e-Lut, a uns 300Km de Kerman i absolutament aillat en el temps, es realment com un museu-vivent en temps actuals. Tot va comencar quan el Jan ens va ensenyar una foto del poble per internet, tot el que sabiem...Tothom ens preguntava perque voliem anar-hi, que si no hi havia res, que si no era segur, que si era massa lluny...Al final, varem anar-hi amb el Sr.Vatani, ell tampoc hi havia estat mai.
Era una aposta, pero a vegades, aquests llocs aillats, no mencionats en guies o que no surten en els mapes poden sorprendre molt positivament, i aixo es el que va passar! Varem arribar-hi sobre les 10 de la nit, i de nou acompanyats per una calor de mil dimonis. Logicament res d'hotels, el que podria ser el cap del poble ens va oferir dormir a la mesquita i nosaltres encantats! A mes tenia un pati exterior, o sigui que encara millor!
Estem en cami d'internacionalitzar la truita de patates gent! N'hem cuinat en un restaurant de Xina, per Austarlia i Nova Zelanda, per mil i un albergs de Sud-America, o en un sopar de fi d'any a Bariloche, i ara hi podem afegir en una mesquita en un poble on Ala va perdre les esperdenyes al bell mig del desert...Inoblidable! Pels mitjans que teniem va quedar prou decent!
L'endema, passejada pel poble, rodejats de canalla i mirades penetrants de curiositat. De nou, varem poder disfrutar i gaudir de l'hospitabilitat Iraniana, amb tes incluits a casa dels locals. Nayban, com deiem, es com un petit museu a l'aire lliure, de carrers estrets i empolsegats, construccions de fang, canals d'aigua centenaris i rodejat de palmeres. Construit sobre un penyasegat s'alca per sobre del desert de forma imponent, i les palmeres no fan mes que augmentar la sensacio total d'oasis, i es que en definitiva, aixo es el que es.
Realment van valer la pena els 600Km de recorregut, i es que de passada varem poder apreciar mes encara la immensitat del desert tot creuant-lo. Una experiencia unica i per recordar, sort que de racons com aquest encara en queden un munt, nomes es tracta de tenir sort i mirar que no surtin en els mapes o si mes no, en la "lonely planet"...
Ahir varem arribar a Shiraz, una ciutat al Sud-Est del pais, coneguda com la gran representat de la identitat persa i propera a Persepolis, les grans ruines del Imperi. Ens hem escapat un xic de la calor, cosa que s'agraeix despres del que hem passat...De totes maneres, la darrera setmana ha estat genial, plena de dies en que un no deixa d'al.lucinar, de sentir, de viure, des de que s'alca fins que es posa a dormir, ja sigui en una mesquita, en un caravanserai o sota les estrelles...
Petons i abracades!