D'aqui no hi ha qui marxi...

Bones gent! Seguim sense aixecar el campament! Encara no hem estat capaços de marxar de Goreme i de la Capadocia. Ja portem 10 dies per aqui i cada dia que passa les arrels son mes fortes i els lligams mes dificils de trencar. En gran part es degut al grup de persones que hem conegut per aqui i amb qui hem conectat d'allo mes. L'Alberto es un Espanyol que porta 19 mesos viatjant amb el seu gos, el "Sueños" i guanyant-se la vida tocant la guitarra. El coneixe'ns no ha estat una casualitat, els amics lleidatans-blarnians ens varen comentar (Gracies!) que l'Alberto a qui ja havien conegut fa uns mesos per Italia ara estava voltant pel centre de Turquia. Ens varem enviar un parell d'emails i varem coincidir el dissabte passat pels carrers de Goreme. No va estar massa dificil reconeixe'l amb guitarra a l'esquena i els Sueños al seu costat. Una persona d'allo mes autentica i prova definitiva que hi ha multitud de camins diferents i tots valids per fer realitat els somnis que un pot tenir. Durant 15 dies l'acompanya la Monica una amiga seva tambe Espanyola i d'allo mes encantadora.
A part hem conegut el Fred i la Helene, dos francesos que van en bicicleta cap a la India, musics els dos i que a part munten un espectacle amb un projector antic passant pel.licules d'epoca estil Nosferatu i posant-hi ells la musica.
Aquest grup tan complert i interessant, sumat a l'amistat que creix cada dia amb el Mehdi, l'Irania del camping i la magia de la Capadocia han fet que anessim endarrerint el dia de marxar. Sense anar mes lluny, ens hem arribat a despedir dos dies de tots, amb abraçades, discursos i petons per acabar quedant-nos de nou. Un cas...
Ens hem dedicat a fer alguna caminada, moltes xerrades, concerts i una acampada junts o millor dit una ocupada. Els set varem passar una nit de lluna plena en una de les mil casa-cova que hi ha per aqui, amb foc, barbacoa rudimentaria i molta magia. Be, no era una casa, sino una Esglesia bizantina del segle VII o VIII on encara hi queden algunes pintures i un parell de tombes. Mai hauriem pensat que un dia dormiriem en una Esglesia amb sants i altres "divinitats" vetllant el nostre descans... De fet, es casa de l'Alberto i la Monica, i es que ells ja hi porten uns quants dies instal.lats. La veritat es que no hi ha massa necessitat de pagar hotel per aqui amb tantes coves i esglesies al voltant.
La nit hauria estat innolvidable si la bateria no hagues fallat...I es que els francesos passen les projeccions amb un reproductor antic alimentat a cops de pedal amb una dinamo i la bicicleta. Pero no podiem pujar les bicis a l'esglesia per passar Nosferatu, o sigui que es va buscar una bateria que al final va fallar...Tenia el seu "morbo" veure Nosferatu en una esglesia bizantina plena de creus...Qui sap, igual per aixo va fallar el pla...
Apa gent, ja us tenim un xic mes al corrent. Un dia o altre marxarem d'aqui, potser dema????
Son moments com aquests els que donen sentit, cos i caracter al viatge. I es tracta de gaudir-los quan es creuen.
Molts petons!